Tecnologia furtiva

La tecnologia furtiva, també anomenada tecnologia de baixa observació (tecnologia LO), és una subdisciplina de tàctiques militars i contramesures electròniques passives i actives,^[1] que cobreix una sèrie de mètodes utilitzats perquè tant les persones com els avions, vaixells, submarins, míssils, satèl·lits, i vehicles terrestres esdevinguin menys visibles (idealment invisibles) per radar, infrarojos,^[2] sonar i altres mètodes de detecció. Correspon al camuflatge militar.

El desenvolupament de les modernes tecnologies furtives als Estats Units va començar l'any 1958,^[3]^[4] on els intents anteriors d'evitar el seguiment per radar dels seus avions espia U-2 durant la Guerra Freda per part de la Unió Soviètica no havien tingut èxit.^[5] Els dissenyadors van dedicar-se a desenvolupar una forma específica per als avions que tendeix a reduir la detecció mitjançant la redirecció de les ones de radiació electromagnètica dels radars.^[6] També es va provar material absorbent de radiació i es van fer proves per reduir o bloquejar els senyals de radar que es reflecteixen a les superfícies dels avions. Aquests canvis en la forma i la composició de la superfície inclouen la tecnologia furtiva tal com s'utilitza actualment al Northrop Grumman B-2 Spirit "Stealth Bomber".^[4]

El concepte de sigil és operar o amagar-se sense mostrar a les forces enemigues cap indicació sobre la presència de forces amigues. Aquest concepte es va explorar per primera vegada mitjançant el camuflatge per fer que l'aparença d'un objecte es barregi amb el fons visual. A mesura que ha augmentat la potència de les tecnologies de detecció i intercepció (radar, cerca i seguiment d'infrarojos, míssils terra-aire, etc.), també ha augmentat el grau en què el disseny i el funcionament del personal i els vehicles militars s'han vist afectats en resposta. Alguns uniformes militars són tractats amb productes químics per reduir la seva signatura infraroja. Un vehicle furtiu modern està dissenyat des del principi per tenir una signatura espectral determinada. El grau de sigil incorporat en un disseny determinat s'escull segons les amenaces de detecció previstes.

↑ Rao, G.A.; Mahulikar, S.P. Aeronautical Journal, 106, 1066, 2002, pàg. 629–641.
↑ Mahulikar, S.P.; Sonawane, H.R.; Rao, G.A. Progress in Aerospace Sciences, 43, 7–8, 2007, pàg. 218–245. Bibcode: 2007PrAeS..43..218M. DOI: 10.1016/j.paerosci.2007.06.002.
↑ Richelson, J.T. «Science, Technology and the CIA». The National Security Archive. The George Washington University, 10-09-2001. [Consulta: 6 octubre 2009].
↑ ^4,0 ^4,1 (5–8 gener 2009) "[1]" a 47th AIAA Aerospace Sciences Meeting Including The New Horizons Forum and Aerospace Exposition. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-18. [Consulta: 14 desembre 2021].
↑ Cadirci, S. "RF Stealth (or Low Observable) and Counter- RF Stealth Technologies: Implications of Counter- RF Stealth Solutions for Turkish Air Force Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.." Naval Postgraduate School, Monterey California, Ph.D. Thesis. març 2009. Accessed 6 octubre 2009.
↑ Yue, T. «Detection of the B-2 Stealth Bomber and a Brief History on "Stealth"». The Tech – Online Edition. Massachusetts Institute of Technology, 30-11-2001. Arxivat de l'original el 10 de juny 2009. [Consulta: 5 octubre 2009].

[1] Rao, G.A.; Mahulikar, S.P. Aeronautical Journal, 106, 1066, 2002, pàg. 629–641.

[2] Mahulikar, S.P.; Sonawane, H.R.; Rao, G.A. Progress in Aerospace Sciences, 43, 7–8, 2007, pàg. 218–245. Bibcode: 2007PrAeS..43..218M. DOI: 10.1016/j.paerosci.2007.06.002.

[national-3] Richelson, J.T. «Science, Technology and the CIA». The National Security Archive. The George Washington University, 10-09-2001. [Consulta: 6 octubre 2009].

[learnt-4] 4,0 ^4,1 (5–8 gener 2009) "[1]" a 47th AIAA Aerospace Sciences Meeting Including The New Horizons Forum and Aerospace Exposition. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-18. [Consulta: 14 desembre 2021].

[5] Cadirci, S. "RF Stealth (or Low Observable) and Counter- RF Stealth Technologies: Implications of Counter- RF Stealth Solutions for Turkish Air Force Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.." Naval Postgraduate School, Monterey California, Ph.D. Thesis. març 2009. Accessed 6 octubre 2009.

[b2-6] Yue, T. «Detection of the B-2 Stealth Bomber and a Brief History on "Stealth"». The Tech – Online Edition. Massachusetts Institute of Technology, 30-11-2001. Arxivat de l'original el 10 de juny 2009. [Consulta: 5 octubre 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]